Percepcions i efectes d’una crisi

La utilització transversal del terme crisi és conseqüència de la modernitat, ja que en temps més remots aquest s’emprava únicament en disciplines concretes com la medicina. Aquell primer significat perdura avui. Tanmateix, l’abús en els usos lingüístics ha anul·lat part de la intensitat del seu significat original. Una bona definició conceptual utilitzada en medicina i especialment pertinent i aplicable en disciplines com l’economia o les ciències socials, la recull González Herrero (1998), de Bolzinger a “Le concept clinique de crise (1982):

“Una crisi indica l’empitjorament dels símptomes i presagia el desenllaç (…) És un paroxisme d’incertesa i angoixa, un moment en el qual tot és suspens (…) a l’espera de la imminent resolució de la malaltia.”

Crisi

 La paraula crisi apareix per primera vegada a l’antiga Grècia lligada al llenguatge de la tragèdia, la medicina i la religió. Surt encunyada com Krisis i es considerava un moment clau en el procés de canvi; en medicina hipocràtica el terme clínic crisi servia per descriure l’instant crucial en què s’aproximava el desenllaç d’una malaltia, fos per bé o per mal. A partir del segle XVII es reforça el terme com a patologia. És en aquesta època quan el concepte de crisi comença a passar del món de la medicina al de la sociopolítica. A partir de les darreries del segle XIX el terme s’utilitza també en diferents obres que fan referència a “crisi espiritual” o “a crisi de la civilització” (González-Herrero, 1998: 22). Per tant, el terme té, al llarg de la història, diferents aplicacions i significats.

Pel que fa a la definició actual de crisi, tampoc no és una tasca fàcil acotar-ne estrictament el seu ús, de fet, cada àrea de coneixement ofereix la seva pròpia interpretació. En la ciència econòmica les situacions de crisi es defineixen en termes d’inflació, desocupació, dèficit públic o recessió (González Herrero, 1998:23). En canvi, en l’àmbit de les ciències polítiques les crisis s’atribueixen a errades del lideratge polític o al desgovern. Els psicòlegs, per la seva part, consideren que una crisi suposa la ruptura de la identitat de l’individu per causes diverses. I, en general, quan es parla de crisi estem parlant d’un esdeveniment que sorprèn i resta temps per donar una resposta (Pauchant i Mitroff, 1991). Una definició des d’una perspectiva pluridisciplinar de crisi és la que proposa González-Herrero:

“Una situació que amenaça els objectius de l’organització, altera la relació existent entre aquesta i els seus públics, i precisa d’una intervenció extraordinària dels responsables de l’empresa per a minimitzar o evitar possibles conseqüències negatives. Aquesta situació restringeix, així mateix, el temps que els executius tenen per a respondre i sol produir nivells d’estrès no presents en circumstàncies normals.“ (González-Herrero, 1998: 30)

Les característiques principals d’una crisi sempre són: (i) sorpresa, (ii) manca d’informació, (iii) pèrdua del control, (iv) generació d’atenció pública i/o política, i (v) aprensió o pànic. Els mitjans de comunicació esdevenen clau en configuració de la característica número (iv) mitjançant l’actuació professional a l’hora d’informar els públics. Tanmateix, els informadors poden fomentar les conseqüències negatives de les característiques (iii) i (v) d’una crisi, i alhora, depenen i sofreixen de les propietats (i) i (ii) de l’esdeveniment catastròfic 

Fixem-nos en les característiques de la crisi que està vivint avui el nostre país entre el mal moment econòmic, els casos de corrupció i les escoltes telefòniques. És fàcil adonar-nos que ens trobem enmig d’una crisi en què totes les característiques esmentades més amunt es compleixen. Són temps molt incerts, són temps de crisi de valors a la política, a l’econòmia, a les institucions… Pensem, però, que ens trobem en un moment on la percepció d’estar en crisi és superior als propis efectes de la mateixa.  És a dir, fruit de la sobreinformació, ens trobem davant d’un excés del coneixement públic de les crisis (econòmica, políltica, ètica…) percebudes, com d’un desconeixement científic dels efectes de les crisis reals.

Anuncis