Newsweek i els crancs

Newsweek ha fet com els crancs: anar enrere. Aquest cap de setmana ja tenim al quiosc novament una versió impresa del prestigiós setmanari nord-americà. Han rectificat, que és de savis! Fa un any i un parell de mesos en aquest bloc fèiem el primer post dedicat a aquest setmanari i la seva decisió de no sortir més en paper. Ens preguntàvem si Newsweek marcava el camí; ara ja em vist que no. Com dèiem fa catorze mesos, la transició cap al digital és massa complexa com per fer cas als apocalíptics de la desaparició del paper. És veritat que els suports no impresos sembla que només pugen i els de paper només baixen. És una tendència natural que s’anirà consolidant a mesura que assoleixin la “majoria lectora” els joves nadius digitals. Tanmateix, s’equivoquen els que donen per mort definitivament el paper, ja que hi ha una generació que van aprendre a llegir el diari embrutant-se els dits de tinta.

e_and_Newsweek_Overall_Circulation_Over_Time

El problema no és tant quin és el suport, paper o digital, sinó la pèrdua d’audiència i, en conseqüència, de vendes i suport publicitari. Només cal llegir l’anàlisi que feia el Pew Research (juny 2013) sobre la revista Newsweek per adonar-se que la caiguda dels darrers deu anys en vendes i subscripcions ha estat del 50%. A la seva gran competidora, la revista Time, li ha anat un xic millor, encara que també pateix una baixada important en tots els àmbits. Per tant, el veritable taló d’Aqui·les del periodisme no és el suport en què les audiències escullen llegir, sinó que els mèdia han deixat de tenir vendes perquè a Internet s’ofereix informació, encara que amb una qualitat molt discutible, de forma totalment gratuïta. L’autèntic repte és fer que la informació torni a tenir valor afegit i no sigui vista com una simple “commodity”, com la defineixen els entesos anglosaxons.

Anuncis