L’Ebola i la incompetència comunicativa

Les situacions d’aflicció i dolor que es generen en episodis de crisi provoquen una alteració emocional molt ostnesible entre els damnificats. Alhora, comporten en la professió periodística un canvi de les rutines de producció. Aquestes situacions poden generar una tendència dels informadors a presentar les notícies emfasitzant la part més espectacular del succés, amb la possible vulneració de preceptes deontològics bàsics com el respecte cap a la privadesa de les persones damnificades o l’emissió i reiteració d’escenes de dolor i sofriment. Però també i, sobretot, en el cas de l’Ebola tenim una manca de transparència de les administracions, errors de comunicació importants i injustificades escenes de sobreactuació per part dels polítics.

Segur que no cal estendre’ns en com s’ha fet la gestió per part del Govern espanyol i la conselleria de Sanitat de la Comunidad de Madrid. Ni tampoc, com alguns mitjans han aprofitat per transgredir i faltar a qualsevol precepte de respecte i  sentit comú. Tanmateix, pensem que és bo recordar quin són els principals problemes que s’esdevenen quan hi ha una crisi i quines poden ser, al nostre modest entendre, algunes solucions:

 PROBLEMES:

1. La limitació en l’accés dels periodistes a determinades zones: prohibició de l’administració per tal que els periodistes accedeixin a tots els punts de la crisi.

2. L’excés d’atenció mediàtica: la forta competència comporta que les empreses de comunicació i els professionals incorrin en un relaxament del rigor en la difusió d’informacions.

3. La diferenciació entre mitjans: l’administració no sempre dóna una assistència als mitjans de comunicació assegurant un tracte diligent i igualitari.

4. La vulneració reiterada de preceptes deontològics per part dels actors periodístics: els mitjans transgredeixen alguns preceptes deontològics establerts pels organismes de regulació, els col·legis professionals i les associacions de premsa.

5. L’ocultació i la mala gestió de l’administració d’una crisi. Fonamentalment per la manca de portaveus solvents en aquest tipus de situacions.

 Per altra part, amb la voluntat de no només assenyalar allò que es fa malament o que és problemàtic, apuntem aquí deu punts per la millora de la cobertura que els mitjans de comunicació donen a les situacions de risc i crisi:

SOLUCIONS:

1.  Els mitjans de comunicació haurien de dotar-se de protocols d’actuació en situació de crisi tal i com fan altres col·lectius professionals (metges, policia, bombers…)

2. Els periodistes han de contribuir a donar veu als experts i evitar que l’opinió dels entesos sigui difosa a través dels portaveus de l’administració

3. Els professionals de la informació han de ser precisos amb el lèxic i evitar el llenguatge que dramatitza

4.  Els càmeres de televisió i fotògrafs han d’evitar plans curts de persones ferides, patint o moribunds

5.  L’administració és una font més, no la única. Caldria buscar noves fonts expertes en el tema per evitat, sobretot, polititzar la crisi i que s’esdevingui només un continu de declaracions entre partits polítics.

6. Els mitjans de comunicació han de cooperar amb les autoritats, sobretot pel que a la informació institucional que ajudi a alleujar l’emergència.

7. Cal que els periodistes evitin convertir la informació en espectacle (espectacularització) i, en canvi, potenciïn el rigor

8. Els mitjans de comunicació en situacions de crisi han de defugir del periodisme basat en la reiteració de declaracions d’actors institucionals i/o persones damnificades per la cri

9. Una bona tècnica per millorar les relacions entres periodistes i científics seria la introducció d’un traductor científic o emissor secundari, una persona preparada que faci d’enllaç entre el periodista i el científic

10 . Les administracions han de comunicar amb transparència pensant més en la gestió de la crisi que no pas en el profit polític.

Finalment, aquí trobareu algunes referències bibliogràfiques en què abordem el problema de la manca deontológica periodística, els problemes de la comunicació institucional de les crisis o l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit de les emergències.

 Comunicar las emergencias. Actores, protocolos y nuevas tecnologías

Journalistic practice in risk and crisis situations: Significant examples from Spain

Simulating and Dissimulating News: Spanish Media Coverage of the Swine Flu Virus 

New technologies and citizen perception of the communication of emergencies

Comunicación de riesgo y sistemas de información en la Web: cinco modelos

Actores periodísticos y polílticos en momentos de crisis: un estudio de caso

Anuncis