La platocràcia i la política pop

El dia 20 de desembre hi ha eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat. Els aparells dels partits polítics treballen sense treva i desenvolupen les tècniques informatives més inversemblants per arribar als votants, sobretot, pretenen que els missatges electorals semblin notícia. El seu objectiu màxim és l’ocupació de l’espai mediàtic, a qualsevol preu, és indiferent la temàtica del programa, la qüestió és tenir presència al plató. Participen en programes no informatius com ara talk-shows, espais d’humor, tertúlies, espais culturals, esportius… Tot per un vot. Es fan els desinhibits, es treuen la corbata, es posen texans i un somriure d’orella a orella. Les americanes, la rigidesa facial i els ajustos tornaran. Però ara deixi’m captar vots! Tot plegat és el que Giampietro Mazzoleni va batejar encertadament com la política pop en el seu llibre Politica pop. Da “Porta a Porta” a “L’isola dei famosi”.

EXEMPLES:

 Sánchez a la cuina del Bertín

Imagen1.png

Rajoy de comentarista esportiu a la COPE

 

Iglesias amb l’altre Pablo (Motos)

 

Rivera amb la Campos

albert-rivera-junto-a-maria-teresa-campos-en-que-tiempo-tan-feliz

 

 

Anuncis