Catalunya, en el punt de mira

Els mitjans internacionals tracten el procés català com qualsevol altre esdeveniment polític. Durant força temps la frase “el món ens mira” lligada al procés polític ha estat molt reiterativa per part de l’àmbit independentista. En canvi, els partits unionistes han considerat tot el contrari, que ningú tenia interès en què passava al Principat. Però realment els mitjans internacionals els interessa el què passa a Catalunya? La resposta és que, darrerament, molt. Però sempre ha estat així? No tant. Sentenciem amb contundència perquè les dades són fruit dels resultats d’un estudi realitzat per un grup d’investigadors del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra basant-nos en el contingut de setze diaris d’arreu del món. El treball pren com a data d’inici la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 27 de juny de 2010 i finalitza cinc anys després amb les eleccions al Parlament de 27 de setembre de 2015. En noves recerques tindrem conclusions més recents dels anys 2016 i 2017. Tanmateix, els primers resultats d’aquests darrers anys ja revelen que el focus sobre Catalunya ha augmentat molt aquests dos anys, però el contingut de les cròniques no canvia massa. El podríem sintetitzar assegurant que els mitjans internacionals consideren que el procés només es resol amb diàleg entre governs i amb un referèndum acordat.

En els estudis esmentats s’investiga la premsa d’alguns dels països més industrialitzats del món, més Rússia i Brasil. De cada país s’han triat els dos diaris de major difusió que responen al perfil de premsa informativa i interpretativa, incloent totes les tendències ideològiques (conservadora, liberal i socialdemòcrata). La recerca ha analitzat més de 300 peces periodístiques de vuit països diferents: Estats Units: The Washington Post i The New York Times; Regne Unit: The Guardian i The Daily Telegraph; Alemanya: Frankfurter Allgemeine Zeitung i Süddeutsche Zeitung; Itàlia: Corriere della Sera i La Repubblica; França: Le Figaro i Le Monde; Rússia: Izvestia i Moskovsky Komsomolets; Canadà: The Globe and Mail i Toronto Star; Brasil: Folha de S. Paulo i O Globo.

La primera conclusió a què s’arriba és que Europa mira més el que passa a Catalunya que la resta del món. Els diaris europeus d’Itàlia, Regne Unit, Alemanya i França són els que més cobertura, intensitat i posicionament editorial dediquen al procés català. També es pot afirmar que l’atenció és un in crescendo que comença molt feble en les eleccions al Parlament del 2010 i que pren força l’any 2012, coincidint amb les manifestacions i les convocatòries institucionals en les que el sufragi universal és un element determinant (eleccions al Parlament de Catalunya 2012 i 2015, i la consulta del novembre de 2014). Per contra, les manifestacions i actes organitzats des de la societat civil reben un tracte important gràficament parlant en les edicions digitals, però poc rellevant en espai en les edicions impreses.

D’altra banda, els mitjans interpreten el contenciós Espanya-Catalunya com un conflicte mancat d’iniciativa de diàleg entre els governs, especialment de l’espanyol.  La majoria dels diaris coincideixen a remarcar la inadequada estratègia que segueix el govern del PP i Mariano Rajoy. D’altra banda, també remarquen el caràcter oportunista de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, oscil·lant cap a l’independentisme i reclamant més diners en plena crisi econòmica.

L’estudi també recull entrevistes amb alguns corresponsals a Espanya dels setze diaris analitzats. Els periodistes confirmen que l’atenció dedicada al procés és més intensa si hi ha conflicte entre governs. La majoria coincideix a dir que el contenciós sí que té repercussions directes en l’entorn econòmic europeu i demanen la mediació de la Unió Europea. Finalment, els mitjans de comunicació internacionals avalen la voluntat de poder votar, malgrat que consideren que ha de ser un referèndum pactat entre les parts.

Ara que sembla que el conflicte torna a quedar enfangat per la negativa de permetre la investidura de Carles Puigdemont, és bo que tothom sàpiga que els periodistes d’arreu del món continuaran fent la seva feina. El Govern espanyol hauria de prendre nota que el relat internacional difícilment el podrà condicionar al seu favor. Però també aniria bé que l’independentisme deixi de confondre l’opinió publicada amb l’opinió política dels estats, especialment dels europeus. La confiança excessiva en les cancelleries europees després de l’1 d’octubre ja es va veure que era simplement una miratge, en part causat pel tractament moderadament favorable de la premsa internacional a la causa catalana.

 

Anuncis