Polítics estrella(ts)

Els nascuts als anys setanta del segle passat demanen pas en l’àmbit de la política. Durant molts anys una generació que anomenen ‘tap’ ha manat amb maneres i mesures que els nouvinguts en diuen “vella política”. Tanmateix, es demostra que a mesura que els de la “nova política” van exercitant-se en l’art d’administrar el béContinua llegint “Polítics estrella(ts)”

Televisió i ‘politiqueria’

A la televisió no es parla de polítiques, es veu politiqueria. Els programes de debat se centren en els actors, els pactes o la supervivència d’una o altra formació. Són tertúlies amb membres de partits polítics o bé amb tertulians que representen un partit polític o la seva ideologia. Es troba a faltar un espai,Continua llegint “Televisió i ‘politiqueria’”

Comunicació coral o ‘cupaire’

Comunicar bé no és fàcil. Ho sembla, però no ho és. Fer política, tampoc. La roda de premsa del 3 de gener posterior a la reunió del Consell Polític i el Grup d’Acció Parlamentari de la CUP no va complir ni els mínims de la comunicació, per bé que políticament la decisió és molt respectable.Continua llegint “Comunicació coral o ‘cupaire’”

La platocràcia i la política pop

El dia 20 de desembre hi ha eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat. Els aparells dels partits polítics treballen sense treva i desenvolupen les tècniques informatives més inversemblants per arribar als votants, sobretot, pretenen que els missatges electorals semblin notícia. El seu objectiu màxim és l’ocupació de l’espai mediàtic, a qualsevol preu, ésContinua llegint “La platocràcia i la política pop”

La por és el missatge després de 14 anys

Els atemptats del 13 de novembre a París només demostren una cosa: en 14 anys no ha canviat res. El sociòleg Enrique Gil Calvo publicava un llibre l’any 2003 que titulava “El miedo es el mensaje”. Especialment feia referència a la deriva que havia pres el món després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001Continua llegint “La por és el missatge després de 14 anys”

Vídeos de campanya bons i (no tant) bons

La comunicació política pren tot el sentit els dies de la campanya electoral. Les campanyes són el gran aparador on els “productes”: candidat, partit i missatge, llueixen amb les seves millors gales. En període electoral entren en joc totes les estratègies possibles de persuasió, algunes amb molt d’encert i altres amb ganes de participar iContinua llegint “Vídeos de campanya bons i (no tant) bons”

El dret a decidir en campanya

Aquests dies s’ha editat novament l’estudi de les eleccions al Parlament de 2012. El llibre porta per títol llibre “Del carrer a les urnes: el dret a decidir, en campanya” (Documenta Universitària)  i els editors hem estat l’Arantxa Capdevila (Universitat Rovira i Virgili) i en Carles Pont (Universitat Pompeu Fabra). En el llibre s’analitzen diferents aspectesContinua llegint “El dret a decidir en campanya”

L’Ebola i la incompetència comunicativa

Les situacions d’aflicció i dolor que es generen en episodis de crisi provoquen una alteració emocional molt ostnesible entre els damnificats. Alhora, comporten en la professió periodística un canvi de les rutines de producció. Aquestes situacions poden generar una tendència dels informadors a presentar les notícies emfasitzant la part més espectacular del succés, amb laContinua llegint “L’Ebola i la incompetència comunicativa”

Twitter i eleccions europees

Les Xarxes han estat determinats per a l’èxit de Podemos! Aquesta frase s’ha escoltat darrerament molt sovint. La majoria argumenten que el Web 2.0 els ha permès ésser al mapa electoral. Permeteu que ho dubti. Crec que el 2.0 ha ajudat, però el que realment ha estat transcendent de l’èxit de Podemos són les múltiplesContinua llegint “Twitter i eleccions europees”