La credibilidad y los medios tradicionales

Uncategorized

La crisis entre EUA e Irán de las últimas horas ha servido nuevamente para comprobar que son los medios tradicionales los que marcan la pauta en cuanto a credibilidad se refiere. Lo sabíamos de las crisis. Siempre que hay una gran emergencia los ciudadanos se fían de medios tradicionales, que los consideran más solventes y fiables. Lo comprobamos en múltiples ocasiones como los grandes atentados que han sufrido las principales ciudades europeas los últimos años. Y, finalmente, hemos asistido a un alud de prevenciones respecto a las elecciones europeas de este mes de mayo porqué eran muchos los que sufrían por el impacto de las fake news.

Medios de comunicación

Foto: Concepto.de

Se ha podido corroborar que su sesgo electoral ha sido menor de los esperado, aseveran ahora algunos de los grandes apocalípticos que hace solo tres meses nos anunciaban el fin del mundo. Por tanto, ¿por qué los medios tradicionales u old media son los preferidos de los ciudadanos? La respuesta no es fácil.

Un estudio elaborado hace unos meses en el marco de la Cátedra Ideograma-UPF y aplicada por la empresa YouGov nos da algunas respuestas. A partir de una muestra total de 1.664 personas en toda España, los investigadores diseñamos un encuesta experimental que nos revela:

1.- La credibilidad de la información política en el entorno digital depende del medio (formato) en el que se recibe. La televisión es el medio más creíble de los cuatro analizados. La prensa digital también obtiene un buen nivel de credibilidad, mientras que tanto WhatsApp como Facebook son percibidos como menos creíbles. Por tanto, los medios tradicionales continúan conservando un alto índice de credibilidad frente al auge de los nuevos medios, que si bien en el imaginario colectivo pueden ser percibidos como medios informativos altamente relevantes, el estudio pone en entredicho que sean equiparables a los medios tradicionales.

2.- Los ciudadanos comparten más las noticias de medios tradicionales (televisión y prensa digital) que las que reciben por los nuevos medios. La tendencia a compartir noticias es proporcional con los niveles de credibilidad de la noticia. Así, los ciudadanos se muestran con mayor predisposición a compartir las noticias televisivas y de prensas digital que no las de WhatsApp y Facebook.

3.- El nivel de estudios, en términos generales, afecta al nivel de credibilidad y a la tendencia a compartir noticias. Los ciudadanos con menos estudios tienden a dar mayor credibilidad a las noticias que las personas con más estudios. Los ciudadanos menos formados también tienden a compartir más las noticias, especialmente en formato WhatsApp. Por tanto, la formación otorga un grado de capacidad crítica respecto a las informaciones políticas y se percibe como un factor a tener en cuenta en términos democráticos ante la proliferación de fake news, especialmente en el entorno WhatsApp.

4.- La edad y el género afectan al nivel de credibilidad de las noticias y a la voluntad de compartirlas. Las personas mayores tienden a dar más confianza a las noticias y están más predispuestos a compartirlas entre sus contactos. El estudio concluye que los jóvenes, generalmente más activos y formados en los nuevos formatos, son más cautos a la hora de viralizar informaciones que los ciudadanos de más edad, especialmente en relación a las informaciones recibidas en formato Facebook y WhatsApp. Por otra parte, el género incide en la credibilidad únicamente en los medios mainstream. En este sentido, las mujeres dan más credibilidad que los hombres a las noticias de los medios convencionales (televisión y prensa digital) y tienden a compartirlas en mayor grado.

La medida de los botones! Opinión publicada y opinión política para gobernar en Twitter sin intermediación periodística 

Uncategorized

El tweet del presidente de EUA, Donald Trump, enviado al presidente norcoerano, Kim Jong Un, sirvió de pretexto para preparar la conferencia del Congreso internacional del grupo de investigación PRODISNET, magníficamente organizado por los profesores de la Universitat de València Beatriz Gallardo y Nel·lo Pellicer: DESPLAZAMIENTOS DISCURSIVOS: MUTACIONES EN EL DISCURSO POLÍTICO DEL S. XXI

En el transcurso de la charla hablé de la importancia que están tomando los Social Media en la Comunicación Política.

Comparto aquí algunas ideas y la presentación: Conferència UValencia.

  • Con el 2.0 los políticos ya no son sólo depositarios de la información,también son emisores! ¿Se convierten en un medio de comunicación más?
  • Los nuevos (y los viejos) medios tienen que ser vistos como una oportunidad, no (sólo) como un problema
  • Los medios convencionales luchan por ser los primeros, ya no siempre lo consiguen.

 

‘Social media’ y resiliencia de las comunidades de ciudadanos en emergencias

Uncategorized

La resiliencia está de moda, y según el diccionario de la RAE es “la capacidad de adaptación de un ser vivo frente a un agente perturbador o un estado o situación adversos”. Pues bien, en las redes, ¿cómo se puede ejercer esta adaptación?. La respuesta la dan parcialmente Manon Jurgens y Ira Helsloot en un artículo reciente en la revista Journal of Contingencies and Crisis Management. El artículo repasa la bibliografía académica publicada hasta el momento y concluye que “la auto-resiliencia es un activo importante para los ciudadanos y, por lo tanto, la sociedad puede gestionar y superar un desastre”. Esta gestión se basa en las personas que se reúnen en el lugar del desastre, ya sea geográficamente o en línea. Nos parece una aportación relevante porqué las respuestas a las crisis se caracterizan por un torrente de emociones y solidaridad en Twitter o Facebook que muchas veces adolece de una cierta organización.. Los ejemplos que citan los autores son “#jesuisbruxelles” o “#prayforbelgium” en respuesta a los ataques en Bruselas, pero hay muchos más de crisis recientes.

em-logo-1-1024x564

Fuente: Shawn J. Gossman

En redes sociales podríamos decir que la adaptación de estas comunidades toma tres momentos clave :

1.- Momento de compartir información entre ciudadanos.

2.- La fase de opinión. Momento en el que, según Jugens y Helsloot, las contribuciones a los hashtags se vuelven más impotantes porqué conectan a otros con la experiencia.

3.- Identificación de los usuarios con la comunidad. Es el simbolismo dentro de las propias comunidades creadas por los hashtags.

Los ciudadanos a través de la redes sociales comparten información, ofrecen y brindan ayuda, y resuelven problemas. Gracias a las redes participativas: “La convergencia social ya no es necesariamente solo geográfica, sino también digital”, aseguran los autores. Muchos serían los ejemplos recientes que podríamos citar, como la experiencia de los Voluntarios Digitales en Emergencias (VOST), para que nos demos cuenta de que los medios sociales, especialmente Twitter, ya no es un actor secundario ante las emergencias, si no una plataforma crucial con la que contar en la planificación de todo tipo de planes y protocolos. Es recomendable fomentar, desde las instituciones, la creación de éste tipo de comunidades para poder brindar una mayor convergencia social que ya es más digital que física.

Más imformación:

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/1468-5973.12212

 

Mites i realitats del Procés català als diaris internacionals

Uncategorized

Els  canvis socials, econòmics i polítics dels darrers anys a Catalunya ha generat diversitat de posicionament entre els mitjans de comunicació catalans i espanyols. Però i els mitjans internacionals com miren el Procés català? És la resposta que hem volgut donar un grup d’investigadors del departament de Comunicació de la UPF després d’analitzar  el tractament dels mèdia internacionals vers Catalunya. La recerca, que ara encara la recta final, la tanquem amb una Jornada de reflexió el dia 27 de juny de 2017. La investigació és l’anàlisi de l’opinió publicada d’un total de vuit països. De cada estat s’analitzen els dos diaris de major difusió que responen al perfil de premsa informativa i interpretativa. A més, s’ha tingut en compte incloure mitjans que representin les principals tendències ideològiques de cada país (conservadora, liberal i socialdemòcrata). D’aquesta manera, el llistat de diaris a analitzar agrupa un total de 16 capçaleres de 8 països diferents. El llistat resultant, d’acord amb els criteris establerts per l’equip de recerca, dóna com a resultat l’estudi dels següents mitjans de comunicació:

  1. Estats Units: The Washington Post i The New York Times.
  2. Regne Unit: The Guardian i The Daily Telegraph.
  3. Alemanya: Frankfurter Allgemeine Zeitung i Süddeutsche Zeitung.
  4. Itàlia: Corriere della Sera i La Repubblica.
  5. França: Le Figaro i Le Monde
  6. Rússia: Izvestia i Moskovsky Komsomolets.
  7. Canadà: The Globe and Mail i Toronto Star.
  8. Brasil: Folha de S. Paulo i O Globo.

De cadascun s’han estudiat els gèneres d’informació, opinió i interpretació (portades, editorials, articles i columnes) que parlen de l’encaix Catalunya-Espanya i sobre la voluntat de Catalunya de decidir el seu futur polític.

Jornada 27-06_Página_2

Una jornada oberta a tothom

La Jornada d’anàlisi de la construcció del relat sociopolític de Catalunya: El Procés Català a la premsa Internacional està organitzada pel Grup de Recerca en Comunicació Política, Mit­jans i Democràcia de la Universitat Pompeu Fabra i forma part del projecte de recerca “Ca­talunya als ulls del món. Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític a la premsa internacional (2010-2015)”. La investigació ha estat finançada mitjançant una convocatòria competitiva de l’Institut d’Estudis Autonòmics (GR/8/2015).

Podeu fer difusió de l’esdeveniment, es tracta d’un acte obert a tothom i gratuït. Per assistir a l’esdeveniment només heu de registrar-vos de forma gratuïta a http://eventum.upf.edu/go/Catalunyaalsullsdelmon

 

Propostes per millorar la comunicació d’emergències a les xarxes socials

Uncategorized

Els darrers atemptats terroristes arreu d’Europa ens han alarmat per molts motius. Un d’aquets han estat les imatges, en alguns casos molt cruentes, publicades o reproduïdes en mitjans de comunicació d’arreu del món. A més, hem vist com es compartien a la xarxa sense cap tipus d’escrúpol. L’administració, però especialment, alguns mitjans de comunicació han tirat pel dret i no han respectat ni el dret a la intimitat, ni el dret a l’honor de víctimes i familiars. Específicament a Twitter i Facebook hem elaborat un conjunt de propostes de millora que són resultat de l’estudi de diferents crisis passades arreu del món. Tal vegada poden ser d’utilitat per a comunicadors. En aquest document les trobareu:  Propostes millora Com. Emergencies.

Resultat d'imatges de atemptats manchester

La Policia delimita els entorns del Manchester Arena. / EFE/ANDY RAIN

El cas de la Nadia i l’infotaiment

Uncategorized

 

La credibilitat que alguns mitjans de comunicació han donat a Fernando Drake Blanco, el pare de la Nadia Nerea, en creure que demanava ajuda per tal de recollir diners per finançar una operació a Houston que salvaria la vida a la petita ha de fer reflexionar a tot el món periodístic. Les televisions que van omplir hores amb aquesta mitja veritat o mitja mentida han demanat disculpes per no haver contrastat prou la informació i el diari El Mundo feia un editorial valent en la que demanava disculpes sense ambigüitats. Però em sembla que tot quedarà en un foc d’encenalls, ja sabem que quan faci uns dies es probable que tot s’oblidi i neixi un nou cas que potser serà o no veritat. I a cada bugada el periodisme perd un llençol, de credibilitat esclar.

nadia-nerea-sus-padres-una-sus-apariciones-espejo-publico-antena-1481059665151

Fotografia extreta de la web de El Periódico de Catalunya.

El cas de la Nadia hauria de fer (re)pensar que tot i que els informadors potser no han fet prou bé la seva feina, hi ha elements d’aquest cas que tenen a veure més amb l’ètica i l’estètica que amb altres vel·leïtats. Aquesta vegada el periodisme no ha actuat del tot amb mala fe, però s’ha aprofitat un cop més de la informació per entretenir, és a dir per fer infotaiment. I què és això? Doncs un acrònim format pels conceptes informació i entreteniment en anglès. L’infotaiment és el contingut periodístic que barreja la informació i l’entreteniment per tal d’atraure més espectadors, lectors o oients cap a un mitjà de comunicació. Generalment és un concepte pejoratiu i s’usa molt per definir programes de televisió, encara que no únicament, ja que hi ha molts diaris que el practiquen cada vegada més, sobretot a les versions digitals.

Per cert, que la pitjor part, quedi clar, no se l’endu el periodisme, sinó la petita Nadia Nerea que ha entrat al món dels grans sense voler-ho.

 

No vueling

Uncategorized

Resultat d'imatges de vueling

L’escàndol és majúscul, una companyia d’aviació que diu vendre més bitllets dels que pot atendre. Centenars de viatgers se’ls cancel·la el vol, se’ls extravia la maleta, se’ls malmet la seva vida… En resum, viatgers que “no vueling” . Per arrodonir-ho tot plegat la companyia respon amb un “hem fallat” i poca cosa més. La gestió, des del punt de vista operatiu, és un gran despropòsit, tanmateix, ens fixarem en la gestió de la comunicació d’una greu crisi que ha afectat a milers d’usuaris.  Destacarem alguns elements que són interessants de com NO s’ha de fer, vaja que tots els manuals més simples de comunicació de crisi alerten d’aquests errors:

1.- No donar la cara des del primer moment: Fins el dilluns dia 4 de juliol no surt el portaveu de l’empresa als mitjans. (gairebé una setmana més tard de la fase aguda de la crisi i més de dues setmanes de l’inici de les incidències). Es recomana donar la cara des del minut 1.

2.- Culpabilitat: Cal assumir d’entrada comunicativament l’error i no excusar-se amb la vaga dels controladors aeris francesos .

3.- Sense portaveus: La companyia no ha identificat un portaveu fins setmanes més tard. Aquest ha donat informacions contradictòries, confuses i no ha pogut respondre moltes de les preguntes que els mitjans li formulaven. Tots els manuals recomanen afrontar ràpidament les crisis amb un portaveu autoritzat, capaç d’explicar-se i amb dots d’oratòria.

4.- Comunicació interna: Respostes als treballadors i clients. No s’ha fet cap gest clar de desgreuge, només el president de la companyia Javier Sanchez-Prieto, ha demanat disculpes setmanes després del col·lapse. L’administració també ha fallat perquè calia comunicar als usuaris què i com reclamar. S’ha fet tard i malament.Els protocols recomanen implicar tots els actors: administració, usuaris, treballadors, directius…

5.- Les dades: No s’han donat dades clares d’afectats, de vols… Tampoc s’ha establert un canal clar de difusió de dades per als afectats.