La teoria de l’Espiral del Silenci va ser elaborada per la professora alemanya Elisabeth Nöelle-Neumann, (1916-2010). La teoria fou creada després d’estudiar a Alemanya i als Estats Units diferents procesos electorals, però també un cop exercida la pràctica professional del periodisme. Fa dies que sentim i llegim barbaritats a tomb del Procés Català i el concepte de Neumann. Bona part dels casos diríem allò de: “Ai si Neumann aixequés el cap!”. Sovint s’associa el procés català amb la “mayoría silenciosa” per dir que hi havia més gent a casa que a la Via Catalana, o bé, que la majoria dels catalans viuen immersos en la suposada Espiral del Silenci de Neumann com si hi hagués un “Papus” coercitiu que obligués a tots els catalans a pensar igual a favor del procés i mantenir en silenci a aquells que en són contraris. Expliquem què és l’Espiral del Silenci i així, possiblement, podrem jutjar millor quin és el veritable esperit de la teoria que va inspirar Neumann i que poc té a veure amb coercions, obligacions o en suposades sotmissions ideològiques.
D’entrada la investigació de Neumann se centra en diversos casos de campanyes electorals en què les enquestes anaven donant uns resultats que es capgiraven poc temps abans de les eleccions, sense que, en principi, hi hagués una explicació clara del per què passava aquest canvi. Pel que semblava, en el transcurs de la campanya electoral, es creava un estat d’opinió dominant que influïa a molts individus i que els feia canviar el sentit del seu vot. El que motivava el canvi, no era en aparença cap mena de canvi polític ni econòmic, ni cap crisi greu, com va passar l’any 2004 arran dels atemptats de Madrid en què el partit que anava guanyant (PP) va acabar perdent en favor del PSOE.
En el seu llibre “L’opinió pública: la nostra pell social” (1995) explica que feu un intent de crear una imatge teòrica de l’opinió pública basada en el control que la societat fa sobre tots els seus membres. Els ciutadans, en opinar i actuar, tendiran a sentir-se com la majoria. No es tracta, en principi, de si aquestes normes són bones o dolentes. És difícil de saber quina relació hi ha entre les respostes en un qüestionari i el que realment opinen els individus i encara més, el que finalment faran. En el cas de la Noëlle Neumann, les relacions que hi van haver entre les enquestes preelectorals i el resultat final van fer que la investigadora alemanya confegís una mena de nocions generals explicatives.
A partir de les idees filosòfiques i sociològiques que provenen d’altres autors com Habermas o Lippman, que té en compte, Neumann elabora una proposta de tipus teòric:
a.- Els individus experimenten una por continuada a l’aïllament.
b.- Aquesta por a l’aïllament fa que els individus intentin d’avaluar sempre el clima d’opinió.
c.- Els resultats d’aquesta avaluació influeixen, sobretot en públic, en l’expressió pública o l’ocultació de les opinions.
El resum d’aquesta explicació condueix a afirmar que l’opinió pública és el resultat de la necessitat que tenen els individus de sentir-se integrats en els seus grups de referència i que aquesta necessitat fa que els ciutadans tinguin una capacitat intuïtiva de copsar quins són els corrents d’opinió majoritaris o els que ho acabaran essent. Precisament, aquest punt és el que contradiu i desmunta bona part dels arguments de la teoria de la “manipulació” que fan servir alguns teòrics, o no tant, a l’hora de mal emmarcar l’Espiral del Silenci en en l’anomenat Procés Català.
Si el clima és majoritari es tracta de l’enfortiment dels corrents d’opinió encara que en temps remots puguin haver partit de posicions minoritàries. Oi més, si el problema és que en un context públic la gent tendeix a expressar les seves opinions, res millor que una urna, perquè en privat, hom pugui expressar-se lliurement sense el suposat pes del clima majoritari.
Comunicació i Res-Pública 